AUTOESTIMA
Autoestima…
Què és?
És l’estima que ens tenim a nosaltres mateixos, la clau per sentir-nos satisfets.
Quan ens estimem, podem veure les nostres virtuts i utilitzar-les per viure la vida, esforçar-nos quan cal i relacionar-nos amb els altres, amb satisfacció, en definitiva gaudir.Realment és tant important? Per què?
És gratificant i omple de sentit el nostre dia a dia. Per què? Fa sentir-nos estimats. Quan estem satisfets i tranquils amb nosaltres mateixos podem viure tranquil·lament amb els altres i amb tot el què fem.
Així doncs perquè sovint ens sentim malament?
Perquè ens oblidem del sentit més autèntic i legítim, de fer les coses. Perquè ens satisfà, ens agrada, senzillament, ens ve de gust.
I ho fem de manera autèntica, sense esperar que els altres ens:
aprovin, satisfacin, valorin, acceptin, estimin, apreciïn, alabin, …
Però si fem les coses per nosaltres? Això és ser egoista
Si, és egoista.
I proposo anar més enllà de la definició, i fixar-nos d’on ve la paraula egoisme (ego= jo i isme = “sistema”, “manera”, “doctrina”), podem definir que les coses les fem a la manera del jo. És a dir, de manera autèntica, coherent amb nosaltres mateixos.
I això passa quan el que pensem, sentim, desitgem i fem coincideix plenament.
Si però tot el que nosaltres volem no sempre és bo pels altres.
És cert, però si parlem d’autoestima, està demostrat que quan tenim una autoestima sana i ens estimem, apreciem , valorem, acceptem, satisfem, aprovem… a nosaltres mateixos és proporcional a l’estima, apreci, valor, acceptació, satisfacció, aprovació cap als altres.
I què passa amb les persones que es creuen els millors i no tenen en compte als altres?
Això no és autoestima, això és estar encegat. Com quan estem enamorats, que només som capaços de veure les coses bones de l’altre, i ens sembla tan absolutament fantàstic, que d’aquí les frases com “l’amor és cec” o “està ben encegat”, perquè en aquest estat no veiem la totalitat només les virtuts. Les virtuts i els defectes. Estimar és la capacitat d’apreciar virtuts i també defectes.
Sentir-se estimat comença amb un mateix.
Perquè sovint ens sentim malament amb nosaltres mateixos i amb els altres?
Sentim que els altres no ens tracten com ens agradaria, i les expectatives és que els altres són els que ens han d’estimar primer per sentir-nos bé , i hi ha una part de cert en això, però si només esperem que siguin els altres, és quan depenem totalment d’ells, i ens oblidem del primer pas i peça clau en una autoestima sana, m’estimo a mi mateix tal com sóc.
Què podem fer per tenir una autoestima sana?
Mirar-nos amb bon ulls.
Valorar totes aquelles virtuts que tenim, i que ens permeten fer un munt de coses.
Allò que no ens agrada de nosaltres mirar-nos-ho amb tendresa i respecte, qualsevol qualitat té una part positiva, només cal voler veure-ho.
Convertir-nos amb el nostre millor amic, aquell amb qui ens agrada conversar, passar-nos-ho bé, que li fem propostes interessants, que li fem costat ens els moments difícils, que l’escoltem, que estem al costat sense dir res i que amb això se sent reconfortat, que estem al seu costat malgrat i hagi coses que no ens agradin i que puguem ser francs amb ell, que podem donar un cop de mà quan ho necessita, que l’encoratgem a seguir els seus propòsits, i que sempre estem al seu costat.
Així doncs, una manera de tenir l’autoestima sana és convertir-nos amb el nostre millor amic.
I els altres? Què hi pinten en tot això?
Està demostrat que quan tenim una bona relació amb nosaltres mateixos, també la tenim amb els altres.
És senzill, val la pena, és un camí gratificant, en el que tothom hi surt guanyant!
Anna Coderch
